L'Obreria.
De l'Obreria de Sant Antoni a Artà en tenim constància des de l'any 1686, encara que de ben segur, l'Obreria ja devia existir en temps de l'Edat Mitjana, encara que no en tenim notícies.
Dins l'Obreria de Sant Antoni d'Artà, hi havia l'obrer major, l'obrer menor i el baciner, però també hi prenia part un prevere que feia costat als obrers en l'organització de la festa. El capellà captaria per dins el temple, mentre que el baciner ho faria pels carrers de la vila d'Artà, per tal d'arreplegar les almoines que farien tots els moradors de la vila i del terme d'Artà al gloriós Sant Antoni de Viana per demanar la seva benedicció i protecció.
Actualment, aquest esperit segueix intacte, ja que són els mateixos que segueixen organitzant i preservant la festa, com en un principi. Els tres obrers són: Miquel Cursach, Pere Josep Gil i el Mossèn Joan Servera.
A continuació, es reflectirà una llista que mostra tots noms dels obrers i baciners -sense àlies- que hi ha hagut a Artà des de que se'n té constància: (en primer lloc, nom del clavari -obrer- major, després del clavari -obrer- menor i, a partir de l'any 1732, del baciner).
Tota aquesta informació ha estat extreta del Capítol IV de l'obra Sant Antoni Abat, festa popular d'Artà; d'Antoni Gili, Edicions Menjavents, publicada el 1997.
1687: Miquel Morei i Antoni Blanes.
1688: Joan Torres i Antoni Català.
1689: Miquel Guiscafrè de Son Cardaix i Jeroni Guiscafrè.
1690: Joan Llinàs de Morell i Antoni Crespí.
1691: Antoni Lliteres de la Casa Nova i Pere Massanet.
1693: Cristòfol Flaquer i Antoni Gili.
1694: Jaume Sanxo de Sos Sanxos i Llorenç Carrió.
1695: Joan Ginard de l'Hostal i Antoni Lliteres.
1696: Pere Lliteres i Cristòfol Massanet.
1697: Bartomeu Esteva i Miquel Rosselló.
1698: Miquel Morei i Rafel Miquel.
1699: Pere Sard de la Corballa i Joan Català.
1700: Pere Servera i Llorenç Carrió.
1701: Joan Llinàs i Joan Servera.
1702: Rafel Nicolau del Rafal Pai i Miquel Torres.
1703: Pere Lliteres de les Pastores i Jaume Sard.
1704: Joan Torres i Joan Joan.
1705: Joan Ballester i Bartomeu Llinàs.
1706: Miquel Sanxo de l'Alqueria Vella i Jordi Vives.
1707: Miquel Vives de la Duaia i Joan Sanxo.
1708: Jaume Sanxo i Miquel Carrió.
1709: Cristòfol Massanet i Cristòfol Gili.
1710: Antoni Lliteres de les Pastores i Antoni Guiscafrè.
1711: Antoni Lliteres de l'Estany i Antoni Blanes.
1712: Pere Nicolau i Esteve Massanet.
1713: Miquel Llinàs i Llorenç Nicolau.
1714: Pere Nicolau i Joan Servera
1715: Joan Llinàs i Miquel Torres.
1716: Joan Sanxo i Joan Llinàs.
1717: Bartomeu Esteva i Andreu Carbonell.
1718: Francesc Tous i Antoni Joan.
1719: Miquel Sanxo i Pere Lliteres.
1732: Antoni Lliteres de Son Catiu, Sebastià Ferrer i Gabriel Quetglas.
1733: Gabriel Quetgles, Pere Ballester i Miquel Carbonell.
1734: Bernat Sureda de les Planes, Miquel Carbonell i Antoni Blanes.
1735: Bartomeu Esteva, Antoni Blanes i Antoni Tous.
1736: Francesc Massanet, Antoni Tous i Jaume Pastor.
1737: Jaume Pastor, Sebastià Sanxo i Jeroni Ginard de l'Hostal.
1738: Jordi Vives del Malcuinat, Jeroni Ginard de l'Hostal i Joan Nicolau.
1739: Rafel Ginard de Xiclati, Joan Nicolau i Joan Sanxo.
1740: Miquel Servera, Joan Sanxo i Jeroni Terrassa.
1741: Pere Servera de la Font, Jeroni Terrassa i Antoni Tous.
1742: Pere Jordà d'Albarca, Antoni Tous i Antoni Boscana de Na Ponsa.
1743: Rafel Ginard i baciner Miquel Guiscafrè.
1744: Miquel Servera de la Carbona, Miquel Guiscafrè i Francesc Servera.
1745: Pere Miquel de la Corballa, Francesc Servera i Joan Sanxo.
1746: Joan Canet, Joan Sanxo i Pere Joan Ferrer.
1747: Francesc Carrió, Pere Joan Ferrer i Rafel Blanes.
1748: Josep Sanxo, Rafel Blanes i Joan Ginard.
1749: Joan Sanxo de l'Alqueria Vella, Francesc Servera i Jaume Lliteres.
1750: Bartomeu Esteva de l'Ametlerar i Jaume Lliteres.
1752: Bartomeu Esteva de Son Morei, Pere Joan Ferrer i Pere Sard de Xiclati.
1753: Mateu Sanxo de Carrossa i Pere Sard.
1754: Pere Sard de Xiclati, Joan Guiscafrè i Pere Sureda.
1755: Jaume Sanxo, Pere Sureda i Joan Sanxo.
1756: Bartomeu Esteva, Joan Sanxo i Pere Joan Ferrer.
1757: Pere Joan Esteva, Pere Joan Ferrer i Sebastià Gili.
1758: Miquel Esteva i Sebastià Gili.
1759: Pere Joan Ferrer, Pere Sard i Miquel Massanet.
1760: Jaume Sanxo, Pere Sureda i Andreu Pons.
1761: Bartomeu Esteva, Andreu Pons i Bartomeu Esteva.
1766: Francesc Tous amo de Son Sureda d'en Canals i Joan Sureda del Rafal Pai.
1767: Pere Ferrer de l'Alqueria Vella i Guillem Esteva.
1768: Pere Joan Esteva de Carrossa, Jaue Sanxo i Jeroni Ginard.
1769: Joan Jordà, Jeroni Ginard i Mateu Sanxo.
1770: Miquel Esteva, Mateu Sanxo i Miquel Massanet.
1771: Joan Torres, Miquel Massanet i Cristòfol Ginard.
1772: Bartomeu Esteva, Cristòfor Ginard i Sebastià Lliteres.
1773: Miquel Payeres, Sebastià Lliteres i Rafel Boscana.
1774: Joan Tous, Rafel Boscana i Antoni Blanes.
1775: Miquel Esteva de la Cova, Antoni Blanes i Rafel Gili.
1776: Pere Joan Ferrer del Rafal Pai, Rafel Gili i Pere Antoni Sard.
1777: Joan Jordà, Pere Antoni Sard i Vicens Santandreu.
1778: Francesc Tous, Vicens Santandreu i Nicolau Pons.
1779: Cristòfol Lliteres, Nicolau Pons i Francesc Blanes.
1780: Llorenç Perxana, Francesc Blanes i Gabriel Sureda de can Gili.
1781: Nicolau Mercadal, Gabriel Sureda i Miquel Servera.
1782: Jaume Sanxo, Miquel Servera i Sebastià Esteva de l'Ametlerar.
1783: Nicolau Mercadal, Nicolau Pons i Bartomeu Santandreu.
1784: Cristòfol Lliteres, Bartomeu Santandreu i Jeroni Sureda.
1785: Bartomeu Esteva de la Cova, Jeroni Sureda i Antoni Blanes.
1786: Bartomeu Esteva de Carrossa, Antoni Blanes i Sebastià Esteva.
1787: Bartomeu Mercadal de Son Jaumell, Sebastià Esteva i Bartomeu Alzina del Claper.
1788: Agustí Esteva, Bartomeu Alzina i Bartomeu Pujol.
1789: Bartomeu Esteva, Bartomeu Pujol i Jaume Sanxo.
1790: Andreu Tous i Jaume Sanxo.
1791: Miquel Esteva de la Cova, Antoni Ginard i Joan Amorós.
1792: Pere Jordà d'Albarca, Joan Amorós i Rafel Blanes.
1795: Agustí Esteva i Llorenç Nicolau.
1797: Pere Esteva, Pere Ignasi Massanet i Jaume Sanxo.
1798: Bartomeu Esteva i Jaume Sanxo.
1799: Miquel Esteva de Son Fortesa, Bartomeu Santandreu i Joan Amorós.
1800: Andreu Tous i Joan Amorós.
1806: Antoni Cursach i Jeroni Ginard.
1807: Sebastià Sanxo i Salvador Ferrer.
1816: Nicolau Caselles.
1857: Andreu Tous de Morell, Arnau Caselles i Esteva i Bartomeu Esteva Flaquer.
1863: Andreu Tous de Morell i Arnau Caselles.
1868: Francesc Tous de Morell i Arnau Caselles, nomenats pel bisbe de Mallorca.
1869: Francesc Tous i Antoni Sanxo Tous.
1871: Antoni Cursach de Sos Sanxos i Antoni Servera i Amorós.
1872: Antoni Cursach i Bartomeu Flaquer i Carrió.
1879: Joan Morei i Febrer i Miquel Llaneres i Vives.
1883: Miquel Cursach Gili, Pau Amorós i Miquel Llaneres i Vives.
1893: Antoni Cursach i Gili.
1912: Antoni Cursach Llaneres i Bartomeu Esteva i Gili.
2019: Miquel Cursach i Gili i Pere Josep Gil i Fuster.
Ara: Miquel Cursach i Galmés i Pere Josep Gil i Fuster.
Capellans de l'Obreria:
1688 – 1691: Mn. Joan Morei i Llinàs del Pont
1693 – 1714: Mn. Miquel Pasqual.
1744 – 1748: Mn. Pere Sard i Massanet.
1756 – 1761: Mn. Antoni Sureda i March.
1816: Mn. Bernat Moll i Vives.
1856 – 1878: Mn. Pere Ignasi Massanet i Vives.
1882 – 1887: Mn. Josep Medinas Pastor.
1900 – ?: Mn. Pere Josep Sureda i Sanxo.
? – ?: Mn. Josep Sanxo de la Jordana i Sureda.
1968 – 1985 / 1993 – 2010: Mn. Antoni Gili i Ferrer.
2011 – Ara: Mn. Joan Servera.
Personatges il·lustres:
ANTONI GILI I FERRER (1932 - 2010):
Mossèn Antoni Gili i Ferrer (Artà, 26 d'abril de 1932 - Capdepera, 1 de desembre de 2010).
Va ser un clergue i historiador mallorquí.
Estudià al Seminari Conciliar de Palma i es llicencià, el 1972, en Filosofia per la Universitat Pontifícia de Sant Tomàs a Roma. Exercí de prevere un any i mig a Binissalem (1958), sis i mig a S'Arracó (Andratx) (1960), denou a Artà (1966) i cinc a Algaida (1985). A partir de 1989 va ser auxiliar de l'Arxiu Diocesà i des del 1990 fins al 2002, prior de l'Anunciació (La Sang) a Palma.
També se'l coneixia per la seva gran faceta d'historiador o documentalista (tal com ell es considerava) cosa que el va permetre escriure innumerables llibres (uns 24), articles, pròlegs i conferències, així com alguns premis i reconeixements com per exemple diversos premis d'Investigació de diferents edicions del certàmen literari «Vila d'Artà». Se li va fer l'entrega per part de l'Ajuntament d'Artà, del «Talaiot d'Or», demostrant la gran importància que va tenir Antoni Gili dins el poble artanenc. D'altra banda, des de 1993 també va formar part de l'obreria de Sant Antoni d'Artà com a capellà, fins l'any de la seva mort, el 2010.
El 2011 rebé, a títol pòstum, el Premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears.
